Les emocions 2

En aquesta classe vàrem treballar la definició d’emoció, ja que realment ninguna de nosaltres tenia clar que era, i lo fàcil realment, haguera set buscar una definició per internet, però perquè les coses s’entenguin realment bé tu mateix has de crear la teva pròpia definició.

Primerament, es clar que ens vàrem fer servir d’internet, cadascuna de nosaltres buscarem una definició d’emoció per internet i el dia de classe ens posarem en grups de 3 persones i havíem de ajuntar-les per crear-ne una. A mi i a les meves dos companyes ens va sortir: Emoció, resposta a un estímul que provoca una alteració de l’ànim. Pot ser conscient o inconscient, intens o de curta durada. També provoca una alteració fisiològica i psicològica amb canvis en la expressió facial i corporal. 

Després ajuntarem totes les definicions i entre tot el grup crearem una general, que va ser la següent: Resposta a un estímul que provoca una alteració de l’ànim de manera involuntària o inconscient, intensa i de poca durada. Crea una sensació agradable o desagradable que es manifesta en alteracions psicofisiològiques i expressions físiques en funció a una interpretació subjectiva de l’individu influenciat pel seu context cultural o immediat.

Encara que podríem haver posat més coses a la definició, penso que és bastant completa i que hem pogut entre totes arribar a un acord, i sobretot i el més important entendre que són les emocions. 

Com bé posa a la definició, aquestes emocions es manifesten a través d’expressions físiques, com pot ser la cara, a la següent imatge poden observar diferents emocions a cadascuna d’elles, però realment no podem definir amb exactitud que expressen perquè cada persona té la seva manera, i si en general més o menys per les expressions o podem saber. Realment dic això perquè hem de tenir cura a l’hora de treballar amb els infants i no fiar-nos de que l’expressió o diu tot, perquè potser un nen no estigui bé però sàpiga dissimular-ho.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmKaQK6fuDtON0v7YtahvNVDruxkoajyoHSEl-5aWDfntG15f3wEBaL7oBcOSA0oDQDBWjEVw6vWToGOkBTBJbIV06wHoXY5bf-3r4Tv63mLcQ6h8A9CoKHPbILyC7_FXtivDn9HA55YE/s1600/emociones+e+inteligencia.jpg

Després de treballar el capítol 3 del llibre “Emocions primaries y su alquímia”, havíem d’extreure d’aquest una o dues frases de cada emoció i reflexionar sobre aquestes, jo vaig escollir les següents:

Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico.

Si te sientes amado, puedes amarte a ti mismo.

L’amor, penso que és la primera emoció i més important que hem de sentir dels demés. Aquell primer vincle afectiu que és crea entre la mare i el bebè és imprescindible perquè el nen pugui evolucionar com a persona, ja que si aquest nen se sent segur, sent que esta protegit per algú, es llançarà a conèixer, i a investigar el món que li envolta. També és important perquè el nen a partir d’aquest vincle en podrà establir més amb la gent que li envolta.

Alhora de que el nen estimi a alguna persona, aquesta situació es produirà si ell també se sent estimat, com diu la segona frase. Es important que una persona senti que algú l’estima per a poder experimentar aquest sentiment. Encara que segur que pel camí de la vida trobarà a persones que no l’estimin, i que fins i tot li facin mal, però aquestes situacions, de vegades, són positives. Dic de vegades, perquè hi ha persones que els hi costa molt superar aquest mals, i encara que ho han passat molt malament no aprenen i tornen a trepitjar amb la mateixa pedra.

Poner nombres a las situaciones de miedo permite acercarnos al mundo de las cosas desconocidas y crear vínculos de unión con experiencias conocidas.

Todo el mundo tiene miedo, incluso los valientes. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde.
La por és una emoció per la qual tots els infants passen quan són petits, por a la foscor, al llop que el menjarà, etc. Per aquesta raó és important treballar aquestes pors amb els infants petits, i com bé diu la primera frase posar-li noms perquè ells puguin expressar-se millor i poder tractar-la.

Pel que fa a la segona frase, la he agafat perquè penso que té molta de raó, tothom té por alguna vegada en la seva vida a alguna cosa, ni la persona més valenta del món s’escapa de posar el seu cos davant una situació de por. També és important transmetre aquest pensament als infants perquè ningú d’ells es senti inferior a un altre.

Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie.

Dar un tiempo para que el niño pida perdón, porque aprender a pedir perdón es difícil después de sentir mucha rabia, sobretodo sentirlo. Dar tiempo es fomentar la sinceridad de aquello que decimos y aquello que sentimos.

La ràbia també és una emoció important que hem de deixar que els infants experimentin i amb el temps que sàpiguen controlar-la. Han de saber passar per un episodi de ràbia sense fer mal a ningú i també, com bé die la segona frase, han de saber demanar perdo després de passar per un episodi de ràbia.

Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrías, del amor y de todo lo que nos aporta la vida.

Quan arribes a una certa edat, saps que no tot són alegries, et dones compta que la tristesa també forma part d’aquesta i per aquesta raó és important saber viure amb ella, saber acceptar-les i deixar-les enrere, aprendre d’elles i gaudir de les alegries i les coses bones que et passen.

Les emocions 1

Començ un nou semestre, cansada encara del passat, però amb ganes de saber com seran les noves assignatures. Aquesta en especial (Desenvolupament i Educació Socioemocinal en la Primera Infància) me crida molt l’atenció, ja que em pareix molt interesant conèixer a les persones no només per fora, sinó també per dins, conèixer les seves emocions, com senten les coses, etc; i això no és un exercici fàcil perquè cada persona es diferent i expressa les emocions de maneres totalment desiguals. 

Per una altra banda, penso que no només em servirà per a conèixer a les demés persones, sinó a jo mateixa. Crec que és el primer pas i el més important per a poder obrir-te al món i entendre als demés, estar bé amb tu mateix, conèixer-te, aprendre a controlar les teves emocions quan sigui necessari.

                                 Sa Caleta, Eivissa. 

Per a mi, aquesta fotografia reflexa la sensació i les emocions que em transmet aquesta assignatura. Primerament, sento tranquil·litat i inquietud alhora, ja que tinc uns coneixements, però l’horitzó no em deixa veure bé tot el que conec. Felicitat, perquè se que observant, escoltant i sentint aprendre molt, encara que se, que pel camí haure d’esquivar obstacles, els quals els veig reflexes en les passarel·les de fusta, però amb l’ajuda de les persones amb experiència i amb la força d’un mateix tot es pot superar.  

Al següent quadre, es divideixen les emocions en tres tipus i dins de cada una he posat una de les que a jo hem fa sentir aquesta nova assignatura:

EMOCIONS POSITIVES	EMOCIONS NEGATIVES	EMOCIONS AMBIGÜES
Felicitat, perquè penso que aquesta assignatura m’he aportarà noves maneres de pensar respecte a les demés persones, ja que si aprenc a controlar els meus sentiments i a obrir-me cap als demés serà molt més fàcil.	Inseguretat, perquè no sabia si anava a poder explicar com hem sentia i que pensava dels temes que anaven a treballar a classe, perquè penso que no és gens fàcil expressar els teus sentiments ja que no sempre tenim o utilitzem les paraules adequades.	Tranquil·litat / inquietud, perquè tinc ganes de veure les coses que aprendre, encara que de vegades hem costa molt expressar els meus sentiments ja que prefereixo guardar-me’ls per a mi i no involucrar a les demés persones. Però també soc fàcil a l’hora d’emocionar-me.

El segon dia de classe, el mestre ens va fer una pregunta: quines són per a vosaltres les emocions primàries, necessàries per a poder sobreviure? Quan vaig escoltar això lo primer que em va venir al cap va ser “amor/odi”, ja que l’amor cap a l’altre persona, per a mi és imprescindible, tant cap a la família, com als amics o la teva parella. Però es clar, com diu el refrany “de l’amor a l’odi només hi ha un pas”, per això també vaig pensar en l’odi. 

Encara que, no estava segura si això que jo creia era una emoció o un sentiment, tenia alguns dubtes. Per tant, la primera pregunta que m’havia de fer era: que són les emocions? Però tot i així, vaig seguir pensant i em va venir al cap una altra emoció, l’alegria, perquè crec que és important ser feliç a la vida, gaudir d’ella, riure, però, sempre hi ha un” però”, també és important sentir tot el contrari, la tristesa. La gent pensa que aquesta és una emoció negativa i jo crec que no, crec que és necessària per a poder plantejar-te coses i aprendre d’ella.

A banda d’aquestes quatre emocions havia d’haver algunes més, per això el mestre ens va facilitar un article en el qual hi havia totes les emocions primàries explicades. Segons l’article les emocions primàries són aquelles que tenim des de que naixem, i l’objectiu d’aquestes és preservar l’espècie. 

A la següent imatge podem observar, en les cares dels ninots, les diferents emocions que existeixen, he senyalat les que segons l’article són les primàries:

http://www.medciencia.com/un-estudio-lo-confirma-los-hombres-no-entienden-las-emociones-de-las-mujeres/

L’espècie humana necessita la relació amb altres iguals, amb el món exterior. El desig d’unió interpersonal és l’impuls més poderós de l’home. És la passió més fonamental, la força que manté a l’espècie humana, a la família y a la societat. Per tant, sense amor la societat no podria subsistir. Hi ha dos tipus d’amor: 

· Amor immadur (unió simbiòtica): algú passa a convertir-se en una part d’altra persona, que es qui la dirigeix y la protegeix. 

· Amor madur: unió de dos persones amb la condició de que cada una preservarà la seva pròpia individualitat. 

La cura, la responsabilitat, el respecte i el coneixement són elements bàsics de l’amor dependents entre ells. 

La por és una emoció natural que ens serveix per a posar-nos en alerta en situacions amenaçadores, per protegir i garantir el benestar físic i psíquic de organisme. 

Normalment tothom veu la por com una emoció dolenta, que intenta evitar, però aquesta té aspectes positius ja que gràcies a ella podem protegir-nos, i tenir prudència i cautela quan convé. 

Un altra de les emocions és la ràbia, aquesta sol manifestar-se amb atacs d’ira, de fúria o d’empipament. Sol produir-se per alguna circumstancia que ha incomplit els nostres drets bàsics, la nostra autoestima o dignitat personal. 

La tristesa, la qual va ser una de les que jo vaig nombrar a dalt, es caracteritza per crear sentiments de neguit, angoixa, preocupació i pèrdua d'energia o de voluntat. Aquest sentiment poden venir donats per una pèrdua, una desgracia o una contrarietat que fan impossible la realització de desitjos o projectes. 

Per últim, la alegria, segons Marina (1999), és el compliment de les nostres expectatives, desitjos i projectes, i això ens provoca un sentiment positiu, un benestar físic o psicològic.

En marxa!!

Comencem un nou semestre i noves assignatures, es clar. Aquesta en especial hem dóna molta il·lusió, ja que és diferent a totes les demés, no és la típica de teoria i més teoria i després examen, sinó més bé pràctica. El meu grup i jo som les protagonistes, les que hem de fer una historia, que després amb esforç i molt de treball ensenyarem als nens, és a dir, hem de crear una obra de teatre, en la qual hi hagi uns decorats, unes cançons, balls i música.

Ara vos presentaré a totes les components del meu grup, i a jo també. En total som vuit persones. Cada una de nosaltres és l’encarregada d’un paper, encara que totes participem i donem la nostra opinió en tot moment.

Zineb - Directora d’escena.

Felisa - Directora musical.

Sol - Guionista.

Anabel - Decorats.

Maria - Vestuari.

Antonia - Música.

Paula - Maquillatge.

Nerea (jo) - Lletra.

La nostra companya Sol ens va proposar fer una obra amb llum negra. Aquesta llum dona un efecte molt curiós, encara que és difícil perquè fan falta uns colors especials perquè es vegi, però tot i així ens va agradar la idea i vàrem decidir fer una obra de teatre amb llum negra. Al següent vídeo podeu veure un poc l’efecte que dona aquesta llum amb diferents pintures de colors.

Després de decidir que volíem que en la nostra obra hi hagués llum negre, vàrem començar a pensar en la historia que volíem representar. La primera idea que ens va sorgir va ser la de un gos que es queia d’un vaixell i anava a parar a una illa deserta, on tenia que passar una sèrie de proves, una cadena de favors, fins que després, tots els animals als que havia ajudat, l’ajudaven a ell a tornar a casa seva. Però el mestre ens va fer enrere la historia, ja que deia que un gos era molt típic i sabia que podíem fer una historia molt més polida.    

Per tant, ens vàrem quedar sense historia perquè ens va dir que tornéssim a començar una altra i que no ens embusséssim en aquella. El que si que teníem clar, era que la nostra historia havia de tenir un valor educatiu, que ensenyes als nens algun valor, i també havia de tenir un conflicte.