Tema 1. Les pràctiques educatives com a contextos de desenvolupament.

CONCEPTUALITZACIÓ DE LA PSICOLOGIA DE L'EDUCACIÓ

La psicologia de l’educació és la ciència que estudia el processos d’aprendre i ensenyar, defineix els mètodes d’investigació adequats per al seu estudi i busca solucions per als problemes que hi puguin sorgir.

Hi ha diferents punts de vista d’on sorgeix la psicologia de l’educació:

• El primer, diu que la psicologia de l’educació és una branca aplicada de la psicologia, és a dir, que tracta els problemes d’ensenyar i aprendre amb els principis, els mètodes i els instruments de la psicologia, aplicant-los a l’ensenyament i a l’aprenentatge.
• El segon, considera la psicologia de l’educació com una branca totalment separada de la psicologia.
• El tercer, considera que la psicologia de l’educació és una barreja de raonaments tant de la psicologia com de l’educació, que les dues disciplines col·laboren amb les seves aportacions.

Aquesta psicologia ens ha donat pautes i observacions sobre els patrons maduratius del nen, pautes sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge i sobre les metodologies educatives, i hem pogut conèixer les necessitats que tenen els infants.

Els objectius i l’objecte d’estudi d’aquesta ciència són els processos de canvi comportamental provocats per les persones com a resultat de la seva participació en activitats educatives, és a dir, analitzar el procés d’ensenyament- aprenentatge per a que aquests donin algun resultat de canvi en el comportament de la persona.

Els temes i continguts principals de la psicologia de l’educació són:

• Els processos de canvi compotamental, dintre del qual s’estudia el nivell de desenvolupament, el nivell de competència i el nivell de disposició afectiva i emocional.
• El factors o variables que condicionen els processos de canvi comportamental, formats per els models d’aprenentatge i d’intervenció, i el ambient docent (personalitat del mestre, com treballen, la distribució de l’aula, etc).

Donant una ullada per la perspectiva històrica, podem veure diferents autors que han estat els que han donat origen a la psicologia de l’educació:  

• William James (1842-1910) va donar algunes pautes per a que els estudiants tinguin un millor rendiment acadèmic, en el seu llibre “Paraules dels professors per tenir estudiants ideals”.
• G. Stanley Hall (1844-1924) va treballar la psicologia del nen tenint en compte el nivell de desenvolupament i les característiques i necessitats d’ell com a punt de partida de l’aprenentatge.
• Alfred Binet (1857-1911) va crear els primers test d’intel·ligència i es va basar en la concepció del desenvolupament intel·lectual.
• Thorndike (1874-1949) va crear les lleis, una de les més importants la llei de l’efecte, la qual les conductes apreses són les que satisfan a un mateix impuls. Deia que les conductes que impedeixen la satisfacció d’una necessitat no s’aprenien.
• J.M. Cattell (1860-1944) va fer una recerca sobre les diferencies individuals en el temps de reacció, tests mentals i també intentava descobrir la capacitat de memòria, la nitidesa sensorial, la rapidesa de moviment i la capacitat d’establir judicis simples. Va suggerir que era millor començar a llegir paraules senzilles que no lletra per lletra, perquè així el nen aprenia a llegir comprenent el que deia les paraules.
•  Edouard Claparède (1873-1940)  va ser un dels autors de la renovació pedagògica. Deia que el nen ha de sentir que el que fa a l’escola és funcional.
• John Dewey (1859-1952) la seva idea principal és que s’ha d’assegurar el desenvolupament humà i que les propostes pedagògiques han de satisfer les necessitats dels alumnes.

El conductisme és un  model, el qual diu que la ment de l’infant és com una tabula rasa i que a partir de les influencies externes el nen anirà modelant la ment. El primer autor conductista va ser John B. Watson (1878-1958). Al següent vídeo es veu com Watson experimentava amb nens petits i feia que ells agafessin por a un animal mitjançant diferents estímuls.

 http://www.youtube.com/watch?v=IteGZg2fWuY

L’orientació cognitiva és una teoria que estudia el nivell funcional de la conducta humana, sorgeix en contra dels conductistes. Es centra en quatre areees:

-        Aprenentatge.

-        Estructura del coneixement.

-        La solució humana a problemes.

-        El desenvolupament cognitiu.

Considera l’aprenentatge com un procés cognitiu i no només està influenciat per l’ambient. Els nens han d’aprendre a aprendre.

L’orientació ecològica es centra en la teoria ecològica de Bronfenbrenner. Ells considera que el nen i l’entorn s’influencien, però l’entorn es divideix en diferents nivells, el quals cada un d’ells influencien al nen de diferent manera.