¿Què és l’aprenentatge? L’aprenentatge és un canvi
permanent en els mecanismes de conducta que es produeixen com un resultat de
l’experiència. Posteriorment, es citen diferents autors, els qual defenen cada
un els seu procés d’aprenentatge:
Bandura
En Bandura defensa que l’aprenentatge es produeix a
partir de l’observació i cita una sèrie de passes per arribar a ell:
- Procés d’atenció: El nen necessitat estar atent a lo que veu o li ensenyen per després poder imitar-lo.
- Procés de retenció: Han de ser capaços de recordar allò que han vist anteriorment, d’allò que han estat prestant atenció, per a poder més tard repetir aquella acció.
- Procés de reproducció motora: Han de ser capaços de reproduir el comportament aprés a les imatges o descripcions.
- Processos motivacionals: Que el nen estigui motivat és molt important per a que vulgui i sigui capaç d’imitar el comportament.
Com que cada nen és diferent, cada un selecciona una
conducta o part d’aquella, la que més l’interessa o li crida l’atenció. Per
aquest motiu els adults, les persones que envolten al nen, han de tenir cura
amb les seves conductes ja que els nens imiten tot el que veuen. Encara que
cada persona és lliure per a decidir si vol o no imitar aquella conducta de
l’altre.
Zinmmerman
Personalment, estic d’acord amb aquest aprenentatge que
proposa Zinmmerman, ja que els nens aprenen no sols a autoregular-se, sinó que
ells poden decidir que és el que volen aprendre i aquests aprenentatges es
treballen amb motivació, sense cap tipus de pressa, al ritme del propi infant i
això afavoreix tant al rendiment com a les ganes d’aprendre.
ELS MODELS COGNITIUS
Piaget
En Piaget defenia un aprenentatge en el qual el nen
interacciones amb el medi, per així tenir una millor adaptació a ell i un
coneixement exacte de la realitat.
Va descriure 4 estadis, en els quals passa una persona:
Vigotsky
En Vigotsky defèn un aprenentatge en interacció amb el
altres per a aprendre.
La imatge següent ens mostra com segons Vigostky es
produeix l’aprenentatge. El nivell real o zona de desenvolupament real ens
mostra lo que el nen ja coneix, el nivell potencial o zona de desenvolupament
potencial ens ensenya fins a on el nen podria arribar per si mateix, i la zona
de desenvolupament pròxim es aquella a on pot arribar el nen amb ajuda.
Ausubel
Ausubel considera que hi ha dos tipus d’aprenentatge:
- Memorístic: és un aprenentatge el qual no el podem relacionar amb els esquemes que ja tenim i que amb el temps es possible que l’oblidem.
- Significatiu: és un aprenentatge que podem incorporar-lo amb els esquemes que tenim i que perdurarà amb el temps.
Bruner
L’aprenentatge segons Bruner consisteix en la
categorització de conceptes. Aquest conceptes s’aprenen mitjançant
l’experimentació, el nen interactua amb la realitat organitzant els
coneixements segons les categories que ja posseeix o creant-ne de noves.
Per formar una categoria es distingueixen dos processos:
- Concepte de format: Fet d’experimentar i entendre, a donar-li un llenguatge i estructura.
- Concepte attaiment: Anar ampliant les propietats d’aquell concepte que volem aprendre.
Penso que els 4 autors anteriors van fer grans aportacions,
encara que jo faria una barreja agafant les aportacions de cada un d’ells per a
formar una amb el conjunt, ja que totes les maneres d’aprendre que ens ensenyen
són bones. Interaccionar amb el medi i amb les persones com en diu en Piaget i
en Vigtsky és una manera d’aprendre molt efectiva, però sempre que sigui un aprenentatge
significatiu tal com ens diu en Ausubel, donant les passes que en explica en
Bruner.
EL CONSTRUCTIVISME
http://www.youtube.com/watch?v=dHZb6t2OJJ4
Al vídeo que acaben de veure ens fa una breu explicació
de que és el constructivisme i com pensen els diferents autors que pertanyen a
aquest tipus d’aprenentatge.
En la meva opinió, defenso un aprenentatge constructivista,
ja que aquest tipus dóna l’oportunitat de que el nen experimenti allò que esta aprenent,
que sigui ell que tregui dubtes i que ell mateix ho intenti solucionar traient
conclusions pròpies. També defenso aquest tipus de metodologia constructivista perquè
d’aquesta manera els aprenentatges es transformen en aprenentatges duradors i
no en aprenentatges de curt període de temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario