martes, 8 de enero de 2013

Tema 2. Les teories del aprenentatge i la seva implicació en el currículum actual: processos d’aprenentatge.


¿Què és l’aprenentatge? L’aprenentatge és un canvi permanent en els mecanismes de conducta que es produeixen com un resultat de l’experiència. Posteriorment, es citen diferents autors, els qual defenen cada un els seu procés d’aprenentatge:


Bandura

En Bandura defensa que l’aprenentatge es produeix a partir de l’observació i cita una sèrie de passes per arribar a ell:
  • Procés d’atenció: El nen necessitat estar atent a lo que veu o li ensenyen per després poder imitar-lo.
  • Procés de retenció: Han de ser capaços de recordar allò que han vist anteriorment, d’allò que han estat prestant atenció, per a poder més tard repetir aquella acció.  
  • Procés de reproducció motora: Han de ser capaços de reproduir el comportament aprés a les imatges o descripcions.
  • Processos motivacionals: Que el nen estigui motivat és molt important per a que vulgui i sigui capaç d’imitar el comportament.

Com que cada nen és diferent, cada un selecciona una conducta o part d’aquella, la que més l’interessa o li crida l’atenció. Per aquest motiu els adults, les persones que envolten al nen, han de tenir cura amb les seves conductes ja que els nens imiten tot el que veuen. Encara que cada persona és lliure per a decidir si vol o no imitar aquella conducta de l’altre.


Zinmmerman

En Zinmmerman va crear el model de desenvolupament acadèmic autoregulat que considerava a l’alumne com a participant actiu en el seu propi procés d’aprenentatge. Els factors que poden incidir en aquest model d’aprenentatge poden ser les influències personals, conductuals o ambientals.

Personalment, estic d’acord amb aquest aprenentatge que proposa Zinmmerman, ja que els nens aprenen no sols a autoregular-se, sinó que ells poden decidir que és el que volen aprendre i aquests aprenentatges es treballen amb motivació, sense cap tipus de pressa, al ritme del propi infant i això afavoreix tant al rendiment com a les ganes d’aprendre.


ELS MODELS COGNITIUS

Piaget

En Piaget defenia un aprenentatge en el qual el nen interacciones amb el medi, per així tenir una millor adaptació a ell i un coneixement exacte de la realitat.

Va descriure 4 estadis, en els quals passa una persona:



Vigotsky

En Vigotsky defèn un aprenentatge en interacció amb el altres per a aprendre.

La imatge següent ens mostra com segons Vigostky es produeix l’aprenentatge. El nivell real o zona de desenvolupament real ens mostra lo que el nen ja coneix, el nivell potencial o zona de desenvolupament potencial ens ensenya fins a on el nen podria arribar per si mateix, i la zona de desenvolupament pròxim es aquella a on pot arribar el nen amb ajuda. 



Ausubel

Ausubel considera que hi ha dos tipus d’aprenentatge:
  •  Memorístic: és un aprenentatge el qual no el podem relacionar amb els esquemes que ja tenim i que amb el temps es possible que l’oblidem.
  • Significatiu: és un aprenentatge que podem incorporar-lo amb els esquemes que tenim i que perdurarà amb el temps. 


Bruner

L’aprenentatge segons Bruner consisteix en la categorització de conceptes. Aquest conceptes s’aprenen mitjançant l’experimentació, el nen interactua amb la realitat organitzant els coneixements segons les categories que ja posseeix o creant-ne de noves.

Per formar una categoria es distingueixen dos processos:
  • Concepte de format: Fet d’experimentar i entendre, a donar-li un llenguatge i estructura.
  • Concepte attaiment: Anar ampliant les propietats d’aquell concepte que volem aprendre.  

Penso que els 4 autors anteriors van fer grans aportacions, encara que jo faria una barreja agafant les aportacions de cada un d’ells per a formar una amb el conjunt, ja que totes les maneres d’aprendre que ens ensenyen són bones. Interaccionar amb el medi i amb les persones com en diu en Piaget i en Vigtsky és una manera d’aprendre molt efectiva, però sempre que sigui un aprenentatge significatiu tal com ens diu en Ausubel, donant les passes que en explica en Bruner.


EL CONSTRUCTIVISME

          

http://www.youtube.com/watch?v=dHZb6t2OJJ4


Al vídeo que acaben de veure ens fa una breu explicació de que és el constructivisme i com pensen els diferents autors que pertanyen a aquest tipus d’aprenentatge.
En la meva opinió, defenso un aprenentatge constructivista, ja que aquest tipus dóna l’oportunitat de que el nen experimenti allò que esta aprenent, que sigui ell que tregui dubtes i que ell mateix ho intenti solucionar traient conclusions pròpies. També defenso aquest tipus de metodologia constructivista perquè d’aquesta manera els aprenentatges es transformen en aprenentatges duradors i no en aprenentatges de curt període de temps. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario