INTERACCIÓ MESTRE-ALUMNE
Expectatives del mestre
Els mestres desenvolupen les seves expectatives cap a
l’alumne en les primeres impressions, però també en les informacions que li
donen altres mestres. Això pot ser negatiu, ja que normalment aquestes
expectatives difícilment canvien, solem ser fidels a aquelles primeres
impressions o informacions, i això ens crea una mirada diferent cap a l’alumne.
A conseqüència d’això els tractem de forma diferent, no els demanem les coses
iguals, canvia la nostra forma de preguntar-los les coses, els hi parlem
diferent, etc.
Aquesta actuació del mestre porta al nen a tenir també
una actuació, diferent depenent de com es senten. Si el nen sap que el mestre
té unes expectatives altes cap a ell posarà més atenció, participarà més i
tindrà més persistència a l’hora del procés educatiu, en canvi si el nen nota
unes expectatives baixes cap a ell per part del mestre, farà tot el contrari.
En resumides comptes, hem de tractar a tots els infants
per igual, ja que tots tenim dret a que ens donin l’oportunitat d’escoltar-nos
o de fer les coses, ja sigui bé o malament. Hem de fer-los veure que dels
errors s’aprèn i que ningú és perfecte, ja que sempre comentem errors.
EL MESTRE: CARACTERÍSTIQUES DE
L’EDUCADOR I EL RENDIMENT ESCOLAR
Personalitat del mestre
Hi ha dos tipus de mestre:
· El mestre afectiu-emocional: és aquell que té comprensió,
acceptació, empatia, amabilitat, implicació, pacient, reflexiu i que es fa
respectar. Té en compte els aspectes emocionals del desenvolupament de
l’infant.
· El mestre intel·lectual-directiu: és un mestre molt
implicat i valora molt l’esforç de l’alumne. Té en compte si els aprenentatges
del nen estan ben consolidats.
En conclusió, els dos tipus de mestres són positius
sempre i quan es donin a la vegada, encara que lo més important és que el
mestre tingui en compte els aspectes emocionals dels nens perquè si aquest
aspecte no es dóna bé difícilment s’aconseguiran els altres.
El rol del mestre
El rol del mestre ha estat molt canviant aquests darrers
anys. Avui en dia la societat exigeix als mestres molta responsabilitat, ja que
volen que apart de que ensenyin coneixements, també eduquin als infants, perquè
aquests no venen educats des de casa.
L’eficàcia docent del mestre
Per a que un mestre sigui eficaç ha de tenir en compte:
·
Les necessitats del infants i respondre a elles.
·
La diversitat d’aprenentatges i els ritmes de cada nen.
·
Ha de ser empàtic, afectiu, pacient, comprensiu,etc.
·
Potenciar l’aprenentatge cooperatiu.
·
Seguir aprenent sobre la seva pròpia pràctica i seguir
formant-se.
·
Col·laborar amb les famílies i entorn escolar.
·
Aportar als infants valors.
Estil d’ensenyament del mestre
Existeixen tres tipus d’estil de mestre:
· Autoritari: És aquell que renya, fa atacs personals,
compara als infants, elogia al que ho fa bé, inhibeix als nens i orienta
l’activitat.
· Democràtic: És
aquell que valora més els fets i no la personalitat, afavoreix que les
iniciatives surtin dels propis infants i quan l’activitat no funciona deixa que
els nens la refessin, per a que així treballin amb més seguretat i autonomia.
· Laissez-faire: És aquell que deixa fer als infants el que
volen i no s’implica per res.
Diferents autors varen fer un estudi sobre els estils
d’aprenentatge:
· Flanders: En els seu estudi va deixar patent que quan el
mestre afavoreix la iniciativa dels alumnes, la participació i considera les
seves idees, els resultats són millors i els infants manifesten actituds més
positives cap al mestres i al treball escolar.
· Bennet: Va estudiar diferents estils d’ensenyament i els
efectes que podien produir en el aspectes cognitius i afectius dels
aprenentatges dels alumnes.
-
Mestres progressistes-liberals: Potencien la motivació
intrínseca, l’agrupament dels infants és més flexible, la selecció de treball
la fan els nens.
-
Mestres tradicionals- formals: Potencien la motivació
extrínseca, el mestre elegeix la feina, l’agrupament dels infants és fixe i
afavoreix més el treball individual, i controla el rendiment i la
disciplina.
· Rosenshine i stevens: Va observar el comportament
instructiu del mestre i com ho correlaciona amb el rendiment dels seus alumnes.
Les estratègies que va proposar per a un rendiment eficaç són:
-
La revisió per part del mestre del treball assignat.
-
Com presentava els nous continguts o habilitats.
-
Com supervisa la pràctica de l’alumne.
-
Com fa les correccions i la retroalimentació.
-
Com potència la pràctica independent de l’alumne.
-
Com revisa setmanalment i mensualment els aspectes
treballats.
INTERACCIÓ ALUNME-ALUMNE
La interacció entre els alumnes és molt important per a
que els nens aprenguin a socialitzar-se, adquireixin competències socials,
aprenguin a ser empàtics, etc.
El relacionar-se amb altres persones t’ajuda a crear la
teva pròpia identitat, a més que també t’obri portes cap a l’ensenyament, ja
que pots aprendre moltes coses dels altres, però també els altres de tu.
PRÀCTICA EDUCATIVA FAMILIAR
Que les famílies es sentin part de l’escola, que tinguin
el seu lloc, és fonamental ja que aquesta participació és positiva tant per als
infants com per al col·legi. Aquestes ens poden ajudar a fer activitats, a
decorar el col·legi, a fer tallers amb els infants, explicar-los els seus coneixements,
etc. Però no sempre ha de ser l’escola qui ha d’innovar, els pares també poden
fer propostes als mestres i tenir iniciativa en algun projecte.
LA DISCIPLINA A L’AULA
La disciplina segons la RAE és l’observança de les lleis
i els ordenaments. Per aquest motiu és important que la mestra posi les normes
amb l’aprovació de tots els infants, i si es necessari, que algunes d’aquestes normes
estiguin fetes per ells. També és convenient que aquestes normes estiguin
argumentades i sobretot la mestra ha de saber que ella ha de ser la que il·lustri
amb l’exemple.
Els nens han d’aprendre que si aquestes normes s’incompleixen
hi haurà que actuar amb exigència però amb disposició al diàleg.
No hay comentarios:
Publicar un comentario