Les emocions 1

Començ un nou semestre, cansada encara del passat, però amb ganes de saber com seran les noves assignatures. Aquesta en especial (Desenvolupament i Educació Socioemocinal en la Primera Infància) me crida molt l’atenció, ja que em pareix molt interesant conèixer a les persones no només per fora, sinó també per dins, conèixer les seves emocions, com senten les coses, etc; i això no és un exercici fàcil perquè cada persona es diferent i expressa les emocions de maneres totalment desiguals. 

Per una altra banda, penso que no només em servirà per a conèixer a les demés persones, sinó a jo mateixa. Crec que és el primer pas i el més important per a poder obrir-te al món i entendre als demés, estar bé amb tu mateix, conèixer-te, aprendre a controlar les teves emocions quan sigui necessari.

                                 Sa Caleta, Eivissa. 

Per a mi, aquesta fotografia reflexa la sensació i les emocions que em transmet aquesta assignatura. Primerament, sento tranquil·litat i inquietud alhora, ja que tinc uns coneixements, però l’horitzó no em deixa veure bé tot el que conec. Felicitat, perquè se que observant, escoltant i sentint aprendre molt, encara que se, que pel camí haure d’esquivar obstacles, els quals els veig reflexes en les passarel·les de fusta, però amb l’ajuda de les persones amb experiència i amb la força d’un mateix tot es pot superar.  

Al següent quadre, es divideixen les emocions en tres tipus i dins de cada una he posat una de les que a jo hem fa sentir aquesta nova assignatura:

EMOCIONS POSITIVES	EMOCIONS NEGATIVES	EMOCIONS AMBIGÜES
Felicitat, perquè penso que aquesta assignatura m’he aportarà noves maneres de pensar respecte a les demés persones, ja que si aprenc a controlar els meus sentiments i a obrir-me cap als demés serà molt més fàcil.	Inseguretat, perquè no sabia si anava a poder explicar com hem sentia i que pensava dels temes que anaven a treballar a classe, perquè penso que no és gens fàcil expressar els teus sentiments ja que no sempre tenim o utilitzem les paraules adequades.	Tranquil·litat / inquietud, perquè tinc ganes de veure les coses que aprendre, encara que de vegades hem costa molt expressar els meus sentiments ja que prefereixo guardar-me’ls per a mi i no involucrar a les demés persones. Però també soc fàcil a l’hora d’emocionar-me.

El segon dia de classe, el mestre ens va fer una pregunta: quines són per a vosaltres les emocions primàries, necessàries per a poder sobreviure? Quan vaig escoltar això lo primer que em va venir al cap va ser “amor/odi”, ja que l’amor cap a l’altre persona, per a mi és imprescindible, tant cap a la família, com als amics o la teva parella. Però es clar, com diu el refrany “de l’amor a l’odi només hi ha un pas”, per això també vaig pensar en l’odi. 

Encara que, no estava segura si això que jo creia era una emoció o un sentiment, tenia alguns dubtes. Per tant, la primera pregunta que m’havia de fer era: que són les emocions? Però tot i així, vaig seguir pensant i em va venir al cap una altra emoció, l’alegria, perquè crec que és important ser feliç a la vida, gaudir d’ella, riure, però, sempre hi ha un” però”, també és important sentir tot el contrari, la tristesa. La gent pensa que aquesta és una emoció negativa i jo crec que no, crec que és necessària per a poder plantejar-te coses i aprendre d’ella.

A banda d’aquestes quatre emocions havia d’haver algunes més, per això el mestre ens va facilitar un article en el qual hi havia totes les emocions primàries explicades. Segons l’article les emocions primàries són aquelles que tenim des de que naixem, i l’objectiu d’aquestes és preservar l’espècie. 

A la següent imatge podem observar, en les cares dels ninots, les diferents emocions que existeixen, he senyalat les que segons l’article són les primàries:

http://www.medciencia.com/un-estudio-lo-confirma-los-hombres-no-entienden-las-emociones-de-las-mujeres/

L’espècie humana necessita la relació amb altres iguals, amb el món exterior. El desig d’unió interpersonal és l’impuls més poderós de l’home. És la passió més fonamental, la força que manté a l’espècie humana, a la família y a la societat. Per tant, sense amor la societat no podria subsistir. Hi ha dos tipus d’amor: 

· Amor immadur (unió simbiòtica): algú passa a convertir-se en una part d’altra persona, que es qui la dirigeix y la protegeix. 

· Amor madur: unió de dos persones amb la condició de que cada una preservarà la seva pròpia individualitat. 

La cura, la responsabilitat, el respecte i el coneixement són elements bàsics de l’amor dependents entre ells. 

La por és una emoció natural que ens serveix per a posar-nos en alerta en situacions amenaçadores, per protegir i garantir el benestar físic i psíquic de organisme. 

Normalment tothom veu la por com una emoció dolenta, que intenta evitar, però aquesta té aspectes positius ja que gràcies a ella podem protegir-nos, i tenir prudència i cautela quan convé. 

Un altra de les emocions és la ràbia, aquesta sol manifestar-se amb atacs d’ira, de fúria o d’empipament. Sol produir-se per alguna circumstancia que ha incomplit els nostres drets bàsics, la nostra autoestima o dignitat personal. 

La tristesa, la qual va ser una de les que jo vaig nombrar a dalt, es caracteritza per crear sentiments de neguit, angoixa, preocupació i pèrdua d'energia o de voluntat. Aquest sentiment poden venir donats per una pèrdua, una desgracia o una contrarietat que fan impossible la realització de desitjos o projectes. 

Per últim, la alegria, segons Marina (1999), és el compliment de les nostres expectatives, desitjos i projectes, i això ens provoca un sentiment positiu, un benestar físic o psicològic.