Les emocions 2

En aquesta classe vàrem treballar la definició d’emoció, ja que realment ninguna de nosaltres tenia clar que era, i lo fàcil realment, haguera set buscar una definició per internet, però perquè les coses s’entenguin realment bé tu mateix has de crear la teva pròpia definició.

Primerament, es clar que ens vàrem fer servir d’internet, cadascuna de nosaltres buscarem una definició d’emoció per internet i el dia de classe ens posarem en grups de 3 persones i havíem de ajuntar-les per crear-ne una. A mi i a les meves dos companyes ens va sortir: Emoció, resposta a un estímul que provoca una alteració de l’ànim. Pot ser conscient o inconscient, intens o de curta durada. També provoca una alteració fisiològica i psicològica amb canvis en la expressió facial i corporal. 

Després ajuntarem totes les definicions i entre tot el grup crearem una general, que va ser la següent: Resposta a un estímul que provoca una alteració de l’ànim de manera involuntària o inconscient, intensa i de poca durada. Crea una sensació agradable o desagradable que es manifesta en alteracions psicofisiològiques i expressions físiques en funció a una interpretació subjectiva de l’individu influenciat pel seu context cultural o immediat.

Encara que podríem haver posat més coses a la definició, penso que és bastant completa i que hem pogut entre totes arribar a un acord, i sobretot i el més important entendre que són les emocions. 

Com bé posa a la definició, aquestes emocions es manifesten a través d’expressions físiques, com pot ser la cara, a la següent imatge poden observar diferents emocions a cadascuna d’elles, però realment no podem definir amb exactitud que expressen perquè cada persona té la seva manera, i si en general més o menys per les expressions o podem saber. Realment dic això perquè hem de tenir cura a l’hora de treballar amb els infants i no fiar-nos de que l’expressió o diu tot, perquè potser un nen no estigui bé però sàpiga dissimular-ho.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmKaQK6fuDtON0v7YtahvNVDruxkoajyoHSEl-5aWDfntG15f3wEBaL7oBcOSA0oDQDBWjEVw6vWToGOkBTBJbIV06wHoXY5bf-3r4Tv63mLcQ6h8A9CoKHPbILyC7_FXtivDn9HA55YE/s1600/emociones+e+inteligencia.jpg

Després de treballar el capítol 3 del llibre “Emocions primaries y su alquímia”, havíem d’extreure d’aquest una o dues frases de cada emoció i reflexionar sobre aquestes, jo vaig escollir les següents:

Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico.

Si te sientes amado, puedes amarte a ti mismo.

L’amor, penso que és la primera emoció i més important que hem de sentir dels demés. Aquell primer vincle afectiu que és crea entre la mare i el bebè és imprescindible perquè el nen pugui evolucionar com a persona, ja que si aquest nen se sent segur, sent que esta protegit per algú, es llançarà a conèixer, i a investigar el món que li envolta. També és important perquè el nen a partir d’aquest vincle en podrà establir més amb la gent que li envolta.

Alhora de que el nen estimi a alguna persona, aquesta situació es produirà si ell també se sent estimat, com diu la segona frase. Es important que una persona senti que algú l’estima per a poder experimentar aquest sentiment. Encara que segur que pel camí de la vida trobarà a persones que no l’estimin, i que fins i tot li facin mal, però aquestes situacions, de vegades, són positives. Dic de vegades, perquè hi ha persones que els hi costa molt superar aquest mals, i encara que ho han passat molt malament no aprenen i tornen a trepitjar amb la mateixa pedra.

Poner nombres a las situaciones de miedo permite acercarnos al mundo de las cosas desconocidas y crear vínculos de unión con experiencias conocidas.

Todo el mundo tiene miedo, incluso los valientes. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde.
La por és una emoció per la qual tots els infants passen quan són petits, por a la foscor, al llop que el menjarà, etc. Per aquesta raó és important treballar aquestes pors amb els infants petits, i com bé diu la primera frase posar-li noms perquè ells puguin expressar-se millor i poder tractar-la.

Pel que fa a la segona frase, la he agafat perquè penso que té molta de raó, tothom té por alguna vegada en la seva vida a alguna cosa, ni la persona més valenta del món s’escapa de posar el seu cos davant una situació de por. També és important transmetre aquest pensament als infants perquè ningú d’ells es senti inferior a un altre.

Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie.

Dar un tiempo para que el niño pida perdón, porque aprender a pedir perdón es difícil después de sentir mucha rabia, sobretodo sentirlo. Dar tiempo es fomentar la sinceridad de aquello que decimos y aquello que sentimos.

La ràbia també és una emoció important que hem de deixar que els infants experimentin i amb el temps que sàpiguen controlar-la. Han de saber passar per un episodi de ràbia sense fer mal a ningú i també, com bé die la segona frase, han de saber demanar perdo després de passar per un episodi de ràbia.

Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrías, del amor y de todo lo que nos aporta la vida.

Quan arribes a una certa edat, saps que no tot són alegries, et dones compta que la tristesa també forma part d’aquesta i per aquesta raó és important saber viure amb ella, saber acceptar-les i deixar-les enrere, aprendre d’elles i gaudir de les alegries i les coses bones que et passen.