L'escola

Quan me pregunten com hauria de ser l’escola dels nostres dies per a que doni resposta a les necessitats emocionals dels infants, la meva resposta seria una escola oberta a tothom, on tots els infants tinguessin les mateixes oportunitat i sobretot on ells poguessin expressar el que senten i participar activament.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKwRL9RoRgXAGxf6I3uvbAD8HrYLw2pJSKrcUveDzytfFxYEB4a11fTvdTS6xxuLcuTPATrGfJ9TnJO2izBT2GCurgZGs-yDGcTvDtvN9P-6mSwKvWxr0DVJRpWFW5v6UN_RZmA4D8lps/s900/tots+junts+fem+escola.jpg

El paper de l’adult en aquesta escola és molt important, ja que d’ell dependrà el funcionament i el clima escolar. Per tant, el mestre ha de ser una persona accessible, responsable i atenta a totes les necessitats dels infants. Ha de saber com actuar en totes les situacions, i sempre de la millor manera, i sobretot saber que ell/ella és la referència dels infants, ja que els nens imiten tot el que l’adult fa. 

Quant al clima escola, ha de ser un clima on abundi l’afectivitat i l’estima, és molt important crear vincles afectius perquè aquest vincles són la primera pedra per al bon funcionament escolar. Aquest bon clima escola no només s’ha de crear amb els infants, sinó també amb les famílies, aquest són part del funcionament escola i una base perquè els infants confiïn i tinguin ganes d’anar a l’escola. 

A continuació vos incloc un cas pràctic que pot passar a una escola d’infantil, que faríeu vosaltres? 

Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.

La meva opinió es que per molt que una mare pensi que el seu fill esta preparat i que pot finalitzar el seu període d’adaptació, ella no esta a la ment del seu fill, no sap el que pensa ni el que sent per tant ha de finalitzar el període tal com estava marcat. 

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimFTOBi4dsDlFYyxptXMHn4zENx1vXgcc38fSdISyRRD-s5skXf4YTqw5Fyy_VgTCdJj_v__FdfCs6r3HxHi6AldpM3a59drR-Ku2yBp4HriToXU_aakk5uuik_NpJBIGCRBBI67bAg1HM/s320/vinculo+pie.jpg

És molt important el període d’adaptació per a l’infant, ja que aquest és un moment crucial i estratègics per a la futura estància de l’infant a l’escola. És un pas molt important per a ell ja que es separa del seu primer vincle afectiu, per això hi ha que donar-li temps a crear nous vincles.

Activitat per treballar les emocions

Fins aquí hem treballat les emocions i la família, ara toca treballar l’escola, i com podem treballar les emocions a l’escola? En la caixa de les emocions hi ha diverses activitats destinades a treballar les emocions amb els infants.

Després de donar-li una ullada vàrem haver de fer nosaltres una activitat. Jo vaig escollir un rebuig de dues activitats d’aquesta carpeta i la vaig anomenar “Expressa sense pressa”.

Els objectius que volia treballar amb aquesta activitat eren:

• Treballar les emocions per aprendre a reconèixer les pròpies i les dels altres.

• Aprendre a expressar les seves emocions sense posar-se nerviós i sense tenir por.

• Decidir per tu mateix quan vols expressar-les.

• Ajudar als altres a expressar i entendre les seves emocions.

• Pensar abans de prendre decisions.

En principi va adreçada al segon cicle d’infantil, però també es pot utilitzar per a nens més petits o més grans, és clar que modificant-la a cada edat.

El material que es farà servir serà paper continu, pintures i pals petits (com els dels gelats).

Les passes a seguir per a dur a terme aquesta activitat són:

1º Els infants escolliran un logotip, pot ser un cotxe, un cavall, un tren. Aquest logotip que s’hagi escollit, es dibuixara en gran al paper continu, haurà d’haver-hi un dibuix per emoció. Al principi introduirem només l’alegria i la tristesa, més endavant anirem introduint més emocions.

2º Cada nen haurà de dibuixar la seva silueta de la mà i decorar-la com ell vulgui, també haurà d’aparèixer el seu nom.

3º Una vegada ja estan tots els dibuixos fets es pot començar amb l’activitat. Cada matí, els nens hauran d’agafar la seva mà i col·locar-la al dibuix amb l’emoció que ell pensi que sent aquell dia.

Pot ser que hi hagi nens que no sàpiguen on posar-la, per això el títol d'expressa sense pressa, perquè cada nen pot elegir quan vol posar la seva mà, inclús no posar-la a cap emoció.

http://rincondeinfantil.files.wordpress.com/2012/08/tren-del-carc3a1cter2.jpg

Perquè tingueu una idea de l’activitat incloc aquesta fotografia, ja que seria molt paregut encara que els dibuixos haurien de ser més grans.

Dos models de família: Hiperprotector / Democrátic-permissiu.

A l’article “Retrato de dos modelos de família”, de Goirjo Nardonne y Mauro Bolmida, publicat a la Revista Cuadernos de Pedagogía nº 378, Abril 2008, s’explica el perquè cada dia els nens tenen més poder i rellevància en la seva família. Presenta dos tipus de famílies diferents on els infants són els protagonistes d’aquesta, per dir-ho d’una altra manera, els que porten les regnes.

A la imatge següent podem observar com abans els pares eren els que manaven al fill i no li deixaven passar ni una, menys encara si havien d’anar a l’escola perquè l’infant no estudiava. En canvi avui en dia, es al inrevés, la raó la té l’infant i encara que no estudiï la culpa és del mestre.

Per aquesta raó s’han transformat els models de família i han sorgit el model hiperprotector i el democràtic-permissiu.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgwBc9snA-NBcrAMQRc6d6H09bk47aYznL6LZHPpim_ueHY9e79_Sj8xj1Ime0vN6rk8DpdwyMteh6ANbBf6Q2BlhAjvSnHqLjqTt0X0xaaYjlwFJldUXwYD_pzytrtOxa90Bvwl5TSPo0/s1600/padres+permisivos.jpg

El model hiperprotector 

En aquest model els pares intenten protegir al fill de tots els possibles inconvenients perquè se'ls consideren fràgils, i els adults fan la vida dels seus fills més fàcil, intentant eliminar totes les dificultats, fins a intervenir directament fent les coses en el seu lloc.

Algunes de les característiques d’aquestes famílies són:

• Les paraules i els gestos dels pares emfatitzen la dolçor, l'afecte, la calor, la protecció, l'amor. La modalitat no verbal és “l'assistència ràpida” en cada dificultat del fill.
• Preocupació per la salut física, l'alimentació, l'aspecte estètic, l'èxit i el fracàs escolar i l'esport.
• Els pares no són capaços de castigar al fill.

Les conseqüències que venen més cap al futur poden ser diverses, però el que esta clar és que aquest infants creixen sense cap tipus de confiança en les seves capacitats, fins i tot m’atreveixo a dir que aquest tipus d’educació els fa deficients, ja que els pares sempre li han facilitat les coses. Penso que també tindran dificultats a l’hora de conviure i viure el dia a dia, ja que quan han d’aprendre i posar-se a prova per sobreviure tenen una persona al seu costat que els hi facilita tot. 

El model democràtic-permissiu

Els pares i els fills són amics, per tant, això comporta una falta d’autoritat i de referencia. 

Algunes de les característiques més comuns són:

L’absència de jerarquia.

La pau familiar, l’harmonia, l’amistat.

Les decisions es prenen per consens de tots. 

Si no es respecten les regles no succeeix res greu.

Les conseqüències que poden sorgir amb aquest tipus de model pot ser una descalificació per part dels infants cap als seus pares, creant-se aixi la imatge de lider i cap tipus de respectar cap a ells.

Definició de família.

Una vegada hem acabat de treballar  les emocions, comencem un nou tema, la família. Aquest és un tema difícil d’explicar, ja que cadascú té la seva pròpia manera de veure i de descriure el terme família, cada persona té una visió diferent d’aquesta, diferents experiències que també fan que canviïn la manera de veure aquest terme tan ampli.  

El primer que vàrem fer va ser una definició de família amb el que nosaltres pensàvem que era, abans de buscar informació. La primera definició que se’n va venir al cap quan havia de definir família va ser: La família és la primera institució on en el nen comença a tenir relacions. És on estableix els seus primers vincles, els quals comencen a formar la seva identitat.

http://esepa.org/web/wp-content/uploads/2012/07/familia.jpg

http://us.123rf.com/400wm/400/400/sivanova/sivanova1206/sivanova120600020/13962736-ilustracion-de-la-generacion-de-la-familia-feliz.jpg

http://www.colombiaaprende.edu.co/html/familia/1597/articles-315948_recurso_1.jpg

En aquestes imatges, és pot veure reflectit que no només hi ha un sol model de família, sinó que existeixen diferents models, encara que penso, que sigui quin sigui el model de família, sempre aquesta és la primera institució on el nen comença a tenir relacions i a crear els seus primers vincles.

Potser que aquestes primeres relacions i vincles es destrueixin per algun motiu, però crec que és important que es tornin a refer, ja sigui per una altra família, adoptiva, o alguna institució.

Després de que cadascuna de nosaltres féssim una definició, entre tota la classe vàrem consensuar una altra, va ser la següent:

La família és un grup d’individus      que constitueixen una institució, formada mitjançant vincles afectius on cadascú adopta un rol, i comparteixen unes normes comunes per facilitar les funcions de desenvolupament, socialització i protecció.

Buscant diferents definicions per la web he trobat:

A la Viquipèdia: una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu. Aquest llaços són principalment de tres tipus: de matrimoni –normalment d'una parella o de més persones en el cas de les societats polígames–, de filiació entre pares i fills, i de relació entre germans.

A la Real Acadèmia Espanyola: Grup de persones emparentades entre si que viuen juntes. 

Segons Font, Perez Testor, Romagosa, 1995: La família és el grup on es neix i on s’assumeixen les necessitats fonamentals del nen. És un grup en el qual els membres es cohesionen, s’estimen, es vinculen i així s’ajuden recíprocament a créixer vitalment, a viure com a persones en totes les seves dimensions: cognitives, afectives, relacionals, etc. (http://www.upcomillas.es/redif/revista/Barcelona.pdf)

A la pàgina web “Escuela de Padres”, en un article dedicat a la famílies, es defineix aquesta com la unió de persones que comparteixen un projecte vital en comú, en el qual es generen forts sentiments de pertinença a aquest grup, existeix un compromís personal entre els seus membres i s'estableixen intenses relacions d'intimitat, afectivitat, reciprocitat i dependència. (http://escuelaserpadres.wordpress.com/2012/01/11/familia-definicion-y-tipos/#comment-74)

Al següent vídeo podem veure els diferents tipus de famílies que existeixen avui dia i que tots aquest tipus són acceptables.

http://www.youtube.com/watch?v=tjTOyUBKFkA

Documental Baby Human- Sentir.

Després de veure el vídeo “Human Baby- Sentir” a classe vàrem haver de comentar el que ens havia paregut.

http://tu.tv/videos/baby-human-sentir

El vídeo tracta sobre les primeres emocions que sentim, com es poden interpretar les emocions dels nadons, com ells són capaços d’interpretar les emocions de la seva família, és un vídeo molt interessant i a més a més totes les investigacions que fan són reals.

Quant als aspectes que trobo més interessant, destacaria la diferencia que hi ha entre els infants a l’hora de sentir-se bé o malament davant una situació. Un exemple esta al minut 16, quan l’investigador l’hi ensenya a una nena i un nen petits unes marionetes, ella esta encantada i vol posar-se a jugar amb les marionetes, en canvi el nen es posa a plorar donant a entendre que no li agraden, q no les vol veure. 

Una altra de les coses que m’ha cridat l’atenció d’aquest vídeo es troba al minut 29, quan només amb el gest de la mare l’infant sap com ha d’actuar. Posen a l’infant de deu mesos damunt una taula amb una imatge d’un abisme visual on hi ha un precipici, la seva mare ha d’intentar que només amb la mirada el nen primer no passi i després que passi, per tant ha de posar dos cares totalment diferent i l’infant en tot moment les reconeix. És impressionant com els infants tant petits poden captar i entendre tant bé les emocions facials de la cara de la seva mare. 

A mesura que els infants creixen van experimentant noves emocions, l’orgull o la vergonya són dues de les emocions morals que els infants aniran expressant a mesura que van creixent. Les demés, la por, l’alegria o la sorpresa aniran adquirint més matisos amb aquest pas del temps.

https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcT5_USpiFW4KMlpK2KUxjNJFETStO7AIuwITEJ0VyyAwHGNCnvLpg

El que esta clar, és que cada persona és un món com sempre és diu, i els infants com persones que són també són diferents, cada un té la seva manera de ser, de pensar, de sentir, i és per aquesta raó que cada un actua de maneres diferents davant una mateixa situació.