jueves, 22 de agosto de 2013

Dos models de família: Hiperprotector / Democrátic-permissiu.

A l’article “Retrato de dos modelos de família”, de Goirjo Nardonne y Mauro Bolmida, publicat a la Revista Cuadernos de Pedagogía nº 378, Abril 2008, s’explica el perquè cada dia els nens tenen més poder i rellevància en la seva família. Presenta dos tipus de famílies diferents on els infants són els protagonistes d’aquesta, per dir-ho d’una altra manera, els que porten les regnes.

A la imatge següent podem observar com abans els pares eren els que manaven al fill i no li deixaven passar ni una, menys encara si havien d’anar a l’escola perquè l’infant no estudiava. En canvi avui en dia, es al inrevés, la raó la té l’infant i encara que no estudiï la culpa és del mestre.

Per aquesta raó s’han transformat els models de família i han sorgit el model hiperprotector i el democràtic-permissiu.



El model hiperprotector 

En aquest model els pares intenten protegir al fill de tots els possibles inconvenients perquè se'ls consideren fràgils, i els adults fan la vida dels seus fills més fàcil, intentant eliminar totes les dificultats, fins a intervenir directament fent les coses en el seu lloc.

Algunes de les característiques d’aquestes famílies són:
  • Les paraules i els gestos dels pares emfatitzen la dolçor, l'afecte, la calor, la protecció, l'amor. La modalitat no verbal és “l'assistència ràpida” en cada dificultat del fill.
  • Preocupació per la salut física, l'alimentació, l'aspecte estètic, l'èxit i el fracàs escolar i l'esport.
  • Els pares no són capaços de castigar al fill.

Les conseqüències que venen més cap al futur poden ser diverses, però el que esta clar és que aquest infants creixen sense cap tipus de confiança en les seves capacitats, fins i tot m’atreveixo a dir que aquest tipus d’educació els fa deficients, ja que els pares sempre li han facilitat les coses. Penso que també tindran dificultats a l’hora de conviure i viure el dia a dia, ja que quan han d’aprendre i posar-se a prova per sobreviure tenen una persona al seu costat que els hi facilita tot. 



El model democràtic-permissiu

Els pares i els fills són amics, per tant, això comporta una falta d’autoritat i de referencia. 
Algunes de les característiques més comuns són:
L’absència de jerarquia.
La pau familiar, l’harmonia, l’amistat.
Les decisions es prenen per consens de tots. 
Si no es respecten les regles no succeeix res greu.

Les conseqüències que poden sorgir amb aquest tipus de model pot ser una descalificació per part dels infants cap als seus pares, creant-se aixi la imatge de lider i cap tipus de respectar cap a ells.

No hay comentarios:

Publicar un comentario