Conclusió

Per a concloure amb l’assignatura de Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància dir que ja pensava que les emocions eren molt important en les edats primerenques però ara més que mai se que a banda de ser important, també és important treballar-les amb els infants perquè així ells tinguin una millor educació. 

http://www.transformaccion.com.pe/wp-content/uploads/2010/09/EMOCIONES-INTELIGENTES.jpeg

No només m’ha servit per a la meva professió sinó que a jo com a persona també m’ha fet pensar, aquest temes sempre m’han agradat, encara que m’ha faltat més temps i tècniques per com actuar davant situacions delicades, però es clar, que això també s’aprèn amb el temps i amb l’experiència. 

Els tres temes treballats han estat encertats, encara que de les emocions i de família m’hagués agradat endinsar-nos més en el tema perquè hem pareixen temes interessants i importants. 

Referent al bloc opinar que és una eina de molta utilitat però que dona molt de treball. Hi ha que dedicar-li moltes hores perquè aquest sigui presentable, ja que aquest bloc és públic i necessita un poc de serietat, però també fer-lo serveix per aprendre coses noves i perquè tu mateixa reflexionis. 

Quant a les classes presencials dir que han estat molt interessant, les primeres sessió em va costar anar i vaig faltar a algunes, però després em vaig enganxar i m’agradava anar. Els temes a tractar em pareixien interessant, es clar que alguns m’agradaven més que altres però penso que tot el que em treballat ens serveix per a la nostra professió com a docents i també per a la vida diària.

http://blogs.hoy.es/escuela-de-padres/files/2013/02/emociones.jpg

Porque todo en el mundo es bello eternamente, y cada instante tiene su inefable emoción. Rafael Lasso de la Vega

Documental "Ser y Tener"

1.L’actitud del mestre 
El mestres té una actitud positiva, ajuda als infants i dedica a cadascun d’ells el temps necessari.

Mentre els infants fan les activitat o una vegada ja las han acabat, el mestre fa una coevaluació dels escrits que han fet perquè ells corregeixin i vegin si esta bé o malament.

El mestre mana treballs als infants i els deixa fent-los, de vegades quan els veu distrets els hi demana com van perquè segueixin fent el que han de fer.

És un mestre molt estricte, però és un bon mestre els fa raonar molt i quan els té que estima els estima.

Al acomiadar-se dels infants per a les vacances d’estiu li dona a tots un peto.


2.El vincle que estableix amb els alumnes.
Té un bon vincle amb tots els infants. Parla amb ells amb un to suau, amb estima.

Té una bona relació amb els infants, les hi conta la seva vida (quant de temps du de mestre i quan li queda per acabar).

3.Com gestiona l’espai i el temps 

Depenent del temps/estació dona les classes al pati o dins, aprofita el dia a dia i les estacions de l'any per treballar amb els infants.

4.El treball quotidià de les emocions.
Els dona un aprovat als infants quan ells li diuen que ja han acabat el treball, amb paraules com molt bé o que bé que o has fet.

Com que és una escola unitària, hi ha infants de diverses edats i els grans ajuden als petits, el mestre els inculca que han d’ajudar als més petits.

Amb la bona relació que té amb els infants també treballa l’aspecte emocional, dient-los que l’any que ve s’anirà.

Un dels pares d’un nen esta malalt i ell parla amb el nen tranquil·lament i l’intenta relaxar, però mai sense llevar-li importància.

Una nena que tenia un problema i no parlava amb ningú, ell parla amb ella i intenta que ho superi.

L'escola

Quan me pregunten com hauria de ser l’escola dels nostres dies per a que doni resposta a les necessitats emocionals dels infants, la meva resposta seria una escola oberta a tothom, on tots els infants tinguessin les mateixes oportunitat i sobretot on ells poguessin expressar el que senten i participar activament.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKwRL9RoRgXAGxf6I3uvbAD8HrYLw2pJSKrcUveDzytfFxYEB4a11fTvdTS6xxuLcuTPATrGfJ9TnJO2izBT2GCurgZGs-yDGcTvDtvN9P-6mSwKvWxr0DVJRpWFW5v6UN_RZmA4D8lps/s900/tots+junts+fem+escola.jpg

El paper de l’adult en aquesta escola és molt important, ja que d’ell dependrà el funcionament i el clima escolar. Per tant, el mestre ha de ser una persona accessible, responsable i atenta a totes les necessitats dels infants. Ha de saber com actuar en totes les situacions, i sempre de la millor manera, i sobretot saber que ell/ella és la referència dels infants, ja que els nens imiten tot el que l’adult fa. 

Quant al clima escola, ha de ser un clima on abundi l’afectivitat i l’estima, és molt important crear vincles afectius perquè aquest vincles són la primera pedra per al bon funcionament escolar. Aquest bon clima escola no només s’ha de crear amb els infants, sinó també amb les famílies, aquest són part del funcionament escola i una base perquè els infants confiïn i tinguin ganes d’anar a l’escola. 

A continuació vos incloc un cas pràctic que pot passar a una escola d’infantil, que faríeu vosaltres? 

Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.

La meva opinió es que per molt que una mare pensi que el seu fill esta preparat i que pot finalitzar el seu període d’adaptació, ella no esta a la ment del seu fill, no sap el que pensa ni el que sent per tant ha de finalitzar el període tal com estava marcat. 

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimFTOBi4dsDlFYyxptXMHn4zENx1vXgcc38fSdISyRRD-s5skXf4YTqw5Fyy_VgTCdJj_v__FdfCs6r3HxHi6AldpM3a59drR-Ku2yBp4HriToXU_aakk5uuik_NpJBIGCRBBI67bAg1HM/s320/vinculo+pie.jpg

És molt important el període d’adaptació per a l’infant, ja que aquest és un moment crucial i estratègics per a la futura estància de l’infant a l’escola. És un pas molt important per a ell ja que es separa del seu primer vincle afectiu, per això hi ha que donar-li temps a crear nous vincles.

Activitat per treballar les emocions

Fins aquí hem treballat les emocions i la família, ara toca treballar l’escola, i com podem treballar les emocions a l’escola? En la caixa de les emocions hi ha diverses activitats destinades a treballar les emocions amb els infants.

Després de donar-li una ullada vàrem haver de fer nosaltres una activitat. Jo vaig escollir un rebuig de dues activitats d’aquesta carpeta i la vaig anomenar “Expressa sense pressa”.

Els objectius que volia treballar amb aquesta activitat eren:

• Treballar les emocions per aprendre a reconèixer les pròpies i les dels altres.

• Aprendre a expressar les seves emocions sense posar-se nerviós i sense tenir por.

• Decidir per tu mateix quan vols expressar-les.

• Ajudar als altres a expressar i entendre les seves emocions.

• Pensar abans de prendre decisions.

En principi va adreçada al segon cicle d’infantil, però també es pot utilitzar per a nens més petits o més grans, és clar que modificant-la a cada edat.

El material que es farà servir serà paper continu, pintures i pals petits (com els dels gelats).

Les passes a seguir per a dur a terme aquesta activitat són:

1º Els infants escolliran un logotip, pot ser un cotxe, un cavall, un tren. Aquest logotip que s’hagi escollit, es dibuixara en gran al paper continu, haurà d’haver-hi un dibuix per emoció. Al principi introduirem només l’alegria i la tristesa, més endavant anirem introduint més emocions.

2º Cada nen haurà de dibuixar la seva silueta de la mà i decorar-la com ell vulgui, també haurà d’aparèixer el seu nom.

3º Una vegada ja estan tots els dibuixos fets es pot començar amb l’activitat. Cada matí, els nens hauran d’agafar la seva mà i col·locar-la al dibuix amb l’emoció que ell pensi que sent aquell dia.

Pot ser que hi hagi nens que no sàpiguen on posar-la, per això el títol d'expressa sense pressa, perquè cada nen pot elegir quan vol posar la seva mà, inclús no posar-la a cap emoció.

http://rincondeinfantil.files.wordpress.com/2012/08/tren-del-carc3a1cter2.jpg

Perquè tingueu una idea de l’activitat incloc aquesta fotografia, ja que seria molt paregut encara que els dibuixos haurien de ser més grans.

Dos models de família: Hiperprotector / Democrátic-permissiu.

A l’article “Retrato de dos modelos de família”, de Goirjo Nardonne y Mauro Bolmida, publicat a la Revista Cuadernos de Pedagogía nº 378, Abril 2008, s’explica el perquè cada dia els nens tenen més poder i rellevància en la seva família. Presenta dos tipus de famílies diferents on els infants són els protagonistes d’aquesta, per dir-ho d’una altra manera, els que porten les regnes.

A la imatge següent podem observar com abans els pares eren els que manaven al fill i no li deixaven passar ni una, menys encara si havien d’anar a l’escola perquè l’infant no estudiava. En canvi avui en dia, es al inrevés, la raó la té l’infant i encara que no estudiï la culpa és del mestre.

Per aquesta raó s’han transformat els models de família i han sorgit el model hiperprotector i el democràtic-permissiu.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgwBc9snA-NBcrAMQRc6d6H09bk47aYznL6LZHPpim_ueHY9e79_Sj8xj1Ime0vN6rk8DpdwyMteh6ANbBf6Q2BlhAjvSnHqLjqTt0X0xaaYjlwFJldUXwYD_pzytrtOxa90Bvwl5TSPo0/s1600/padres+permisivos.jpg

El model hiperprotector 

En aquest model els pares intenten protegir al fill de tots els possibles inconvenients perquè se'ls consideren fràgils, i els adults fan la vida dels seus fills més fàcil, intentant eliminar totes les dificultats, fins a intervenir directament fent les coses en el seu lloc.

Algunes de les característiques d’aquestes famílies són:

• Les paraules i els gestos dels pares emfatitzen la dolçor, l'afecte, la calor, la protecció, l'amor. La modalitat no verbal és “l'assistència ràpida” en cada dificultat del fill.
• Preocupació per la salut física, l'alimentació, l'aspecte estètic, l'èxit i el fracàs escolar i l'esport.
• Els pares no són capaços de castigar al fill.

Les conseqüències que venen més cap al futur poden ser diverses, però el que esta clar és que aquest infants creixen sense cap tipus de confiança en les seves capacitats, fins i tot m’atreveixo a dir que aquest tipus d’educació els fa deficients, ja que els pares sempre li han facilitat les coses. Penso que també tindran dificultats a l’hora de conviure i viure el dia a dia, ja que quan han d’aprendre i posar-se a prova per sobreviure tenen una persona al seu costat que els hi facilita tot. 

El model democràtic-permissiu

Els pares i els fills són amics, per tant, això comporta una falta d’autoritat i de referencia. 

Algunes de les característiques més comuns són:

L’absència de jerarquia.

La pau familiar, l’harmonia, l’amistat.

Les decisions es prenen per consens de tots. 

Si no es respecten les regles no succeeix res greu.

Les conseqüències que poden sorgir amb aquest tipus de model pot ser una descalificació per part dels infants cap als seus pares, creant-se aixi la imatge de lider i cap tipus de respectar cap a ells.

Definició de família.

Una vegada hem acabat de treballar  les emocions, comencem un nou tema, la família. Aquest és un tema difícil d’explicar, ja que cadascú té la seva pròpia manera de veure i de descriure el terme família, cada persona té una visió diferent d’aquesta, diferents experiències que també fan que canviïn la manera de veure aquest terme tan ampli.  

El primer que vàrem fer va ser una definició de família amb el que nosaltres pensàvem que era, abans de buscar informació. La primera definició que se’n va venir al cap quan havia de definir família va ser: La família és la primera institució on en el nen comença a tenir relacions. És on estableix els seus primers vincles, els quals comencen a formar la seva identitat.

http://esepa.org/web/wp-content/uploads/2012/07/familia.jpg

http://us.123rf.com/400wm/400/400/sivanova/sivanova1206/sivanova120600020/13962736-ilustracion-de-la-generacion-de-la-familia-feliz.jpg

http://www.colombiaaprende.edu.co/html/familia/1597/articles-315948_recurso_1.jpg

En aquestes imatges, és pot veure reflectit que no només hi ha un sol model de família, sinó que existeixen diferents models, encara que penso, que sigui quin sigui el model de família, sempre aquesta és la primera institució on el nen comença a tenir relacions i a crear els seus primers vincles.

Potser que aquestes primeres relacions i vincles es destrueixin per algun motiu, però crec que és important que es tornin a refer, ja sigui per una altra família, adoptiva, o alguna institució.

Després de que cadascuna de nosaltres féssim una definició, entre tota la classe vàrem consensuar una altra, va ser la següent:

La família és un grup d’individus      que constitueixen una institució, formada mitjançant vincles afectius on cadascú adopta un rol, i comparteixen unes normes comunes per facilitar les funcions de desenvolupament, socialització i protecció.

Buscant diferents definicions per la web he trobat:

A la Viquipèdia: una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu. Aquest llaços són principalment de tres tipus: de matrimoni –normalment d'una parella o de més persones en el cas de les societats polígames–, de filiació entre pares i fills, i de relació entre germans.

A la Real Acadèmia Espanyola: Grup de persones emparentades entre si que viuen juntes. 

Segons Font, Perez Testor, Romagosa, 1995: La família és el grup on es neix i on s’assumeixen les necessitats fonamentals del nen. És un grup en el qual els membres es cohesionen, s’estimen, es vinculen i així s’ajuden recíprocament a créixer vitalment, a viure com a persones en totes les seves dimensions: cognitives, afectives, relacionals, etc. (http://www.upcomillas.es/redif/revista/Barcelona.pdf)

A la pàgina web “Escuela de Padres”, en un article dedicat a la famílies, es defineix aquesta com la unió de persones que comparteixen un projecte vital en comú, en el qual es generen forts sentiments de pertinença a aquest grup, existeix un compromís personal entre els seus membres i s'estableixen intenses relacions d'intimitat, afectivitat, reciprocitat i dependència. (http://escuelaserpadres.wordpress.com/2012/01/11/familia-definicion-y-tipos/#comment-74)

Al següent vídeo podem veure els diferents tipus de famílies que existeixen avui dia i que tots aquest tipus són acceptables.

http://www.youtube.com/watch?v=tjTOyUBKFkA

Documental Baby Human- Sentir.

Després de veure el vídeo “Human Baby- Sentir” a classe vàrem haver de comentar el que ens havia paregut.

http://tu.tv/videos/baby-human-sentir

El vídeo tracta sobre les primeres emocions que sentim, com es poden interpretar les emocions dels nadons, com ells són capaços d’interpretar les emocions de la seva família, és un vídeo molt interessant i a més a més totes les investigacions que fan són reals.

Quant als aspectes que trobo més interessant, destacaria la diferencia que hi ha entre els infants a l’hora de sentir-se bé o malament davant una situació. Un exemple esta al minut 16, quan l’investigador l’hi ensenya a una nena i un nen petits unes marionetes, ella esta encantada i vol posar-se a jugar amb les marionetes, en canvi el nen es posa a plorar donant a entendre que no li agraden, q no les vol veure. 

Una altra de les coses que m’ha cridat l’atenció d’aquest vídeo es troba al minut 29, quan només amb el gest de la mare l’infant sap com ha d’actuar. Posen a l’infant de deu mesos damunt una taula amb una imatge d’un abisme visual on hi ha un precipici, la seva mare ha d’intentar que només amb la mirada el nen primer no passi i després que passi, per tant ha de posar dos cares totalment diferent i l’infant en tot moment les reconeix. És impressionant com els infants tant petits poden captar i entendre tant bé les emocions facials de la cara de la seva mare. 

A mesura que els infants creixen van experimentant noves emocions, l’orgull o la vergonya són dues de les emocions morals que els infants aniran expressant a mesura que van creixent. Les demés, la por, l’alegria o la sorpresa aniran adquirint més matisos amb aquest pas del temps.

https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcT5_USpiFW4KMlpK2KUxjNJFETStO7AIuwITEJ0VyyAwHGNCnvLpg

El que esta clar, és que cada persona és un món com sempre és diu, i els infants com persones que són també són diferents, cada un té la seva manera de ser, de pensar, de sentir, i és per aquesta raó que cada un actua de maneres diferents davant una mateixa situació.

Comencem a fer escenaris.

Una vegada havíem acordat que tipus d’escenaris volíem ens posarem en marxa. Primer vàrem començar amb el món dels humans, la terra, que era el que més clar teníem.

Vàrem fer herbes iarbustos.

També ferem dos arbres. 

Finalment després d'uns qunat dies dibuixant, retallant i pintant el resultat final va ser aquest.

Ja la tenim!

Després de dos dies quedant per a pensar una bona historia, gracies al dibuix de n’Anabel, la teníem, ara només faltava mostrar-se-la al mestre i que li agrades.

La nostra nova historia anava sobre dos mons, els dels monstres i el món del humans. El conflicte que proposarem va ser que dos d’aquest monstres s’enduien el sol de la terra.

Com que la historia ja la teníem més o menys clara volíem pensar la manera en que podríem fer l’escenografia, ja que necessitàvem dues diferent, la terra i el món dels monstres i a banda, també teníem la llum negra, que no sabíem si l’anàvem a posar durant tota la obra o a algunes escenes. Per tant, ens va sorgir una altra pregunta, podríem encendre i apagar la llum negra?.

Aquest va ser el dibuix que vàrem fer aquell dia de les escenes de l’obra.

En la primera escena dues nenes i un gos estaven al bosc jugant i cantant una cançó. Després es veu a dos monstres agafant el sol i emportant-se’l cap al seu món. Quan arriben els nens es donen compta de que falta i van fins al món dels monstres per a recuperar-lo.

Finalment, al mestre li va agradar la historia i ens va dir que seguirem cap endavant que el pròxim dia volia veure més coses. Per tant, vàrem seguir fent el guio i també els dibuixos de les disfresses. Després de fer diferents esbossos el resultat va ser aquest. 

Aquestos varen ser tots els esbossos que vàrem fer de les disfresses i finalment es concretaren aquestes.

Les emocions 2

En aquesta classe vàrem treballar la definició d’emoció, ja que realment ninguna de nosaltres tenia clar que era, i lo fàcil realment, haguera set buscar una definició per internet, però perquè les coses s’entenguin realment bé tu mateix has de crear la teva pròpia definició.

Primerament, es clar que ens vàrem fer servir d’internet, cadascuna de nosaltres buscarem una definició d’emoció per internet i el dia de classe ens posarem en grups de 3 persones i havíem de ajuntar-les per crear-ne una. A mi i a les meves dos companyes ens va sortir: Emoció, resposta a un estímul que provoca una alteració de l’ànim. Pot ser conscient o inconscient, intens o de curta durada. També provoca una alteració fisiològica i psicològica amb canvis en la expressió facial i corporal. 

Després ajuntarem totes les definicions i entre tot el grup crearem una general, que va ser la següent: Resposta a un estímul que provoca una alteració de l’ànim de manera involuntària o inconscient, intensa i de poca durada. Crea una sensació agradable o desagradable que es manifesta en alteracions psicofisiològiques i expressions físiques en funció a una interpretació subjectiva de l’individu influenciat pel seu context cultural o immediat.

Encara que podríem haver posat més coses a la definició, penso que és bastant completa i que hem pogut entre totes arribar a un acord, i sobretot i el més important entendre que són les emocions. 

Com bé posa a la definició, aquestes emocions es manifesten a través d’expressions físiques, com pot ser la cara, a la següent imatge poden observar diferents emocions a cadascuna d’elles, però realment no podem definir amb exactitud que expressen perquè cada persona té la seva manera, i si en general més o menys per les expressions o podem saber. Realment dic això perquè hem de tenir cura a l’hora de treballar amb els infants i no fiar-nos de que l’expressió o diu tot, perquè potser un nen no estigui bé però sàpiga dissimular-ho.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmKaQK6fuDtON0v7YtahvNVDruxkoajyoHSEl-5aWDfntG15f3wEBaL7oBcOSA0oDQDBWjEVw6vWToGOkBTBJbIV06wHoXY5bf-3r4Tv63mLcQ6h8A9CoKHPbILyC7_FXtivDn9HA55YE/s1600/emociones+e+inteligencia.jpg

Després de treballar el capítol 3 del llibre “Emocions primaries y su alquímia”, havíem d’extreure d’aquest una o dues frases de cada emoció i reflexionar sobre aquestes, jo vaig escollir les següents:

Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico.

Si te sientes amado, puedes amarte a ti mismo.

L’amor, penso que és la primera emoció i més important que hem de sentir dels demés. Aquell primer vincle afectiu que és crea entre la mare i el bebè és imprescindible perquè el nen pugui evolucionar com a persona, ja que si aquest nen se sent segur, sent que esta protegit per algú, es llançarà a conèixer, i a investigar el món que li envolta. També és important perquè el nen a partir d’aquest vincle en podrà establir més amb la gent que li envolta.

Alhora de que el nen estimi a alguna persona, aquesta situació es produirà si ell també se sent estimat, com diu la segona frase. Es important que una persona senti que algú l’estima per a poder experimentar aquest sentiment. Encara que segur que pel camí de la vida trobarà a persones que no l’estimin, i que fins i tot li facin mal, però aquestes situacions, de vegades, són positives. Dic de vegades, perquè hi ha persones que els hi costa molt superar aquest mals, i encara que ho han passat molt malament no aprenen i tornen a trepitjar amb la mateixa pedra.

Poner nombres a las situaciones de miedo permite acercarnos al mundo de las cosas desconocidas y crear vínculos de unión con experiencias conocidas.

Todo el mundo tiene miedo, incluso los valientes. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde.
La por és una emoció per la qual tots els infants passen quan són petits, por a la foscor, al llop que el menjarà, etc. Per aquesta raó és important treballar aquestes pors amb els infants petits, i com bé diu la primera frase posar-li noms perquè ells puguin expressar-se millor i poder tractar-la.

Pel que fa a la segona frase, la he agafat perquè penso que té molta de raó, tothom té por alguna vegada en la seva vida a alguna cosa, ni la persona més valenta del món s’escapa de posar el seu cos davant una situació de por. També és important transmetre aquest pensament als infants perquè ningú d’ells es senti inferior a un altre.

Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie.

Dar un tiempo para que el niño pida perdón, porque aprender a pedir perdón es difícil después de sentir mucha rabia, sobretodo sentirlo. Dar tiempo es fomentar la sinceridad de aquello que decimos y aquello que sentimos.

La ràbia també és una emoció important que hem de deixar que els infants experimentin i amb el temps que sàpiguen controlar-la. Han de saber passar per un episodi de ràbia sense fer mal a ningú i també, com bé die la segona frase, han de saber demanar perdo després de passar per un episodi de ràbia.

Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrías, del amor y de todo lo que nos aporta la vida.

Quan arribes a una certa edat, saps que no tot són alegries, et dones compta que la tristesa també forma part d’aquesta i per aquesta raó és important saber viure amb ella, saber acceptar-les i deixar-les enrere, aprendre d’elles i gaudir de les alegries i les coses bones que et passen.

Les emocions 1

Començ un nou semestre, cansada encara del passat, però amb ganes de saber com seran les noves assignatures. Aquesta en especial (Desenvolupament i Educació Socioemocinal en la Primera Infància) me crida molt l’atenció, ja que em pareix molt interesant conèixer a les persones no només per fora, sinó també per dins, conèixer les seves emocions, com senten les coses, etc; i això no és un exercici fàcil perquè cada persona es diferent i expressa les emocions de maneres totalment desiguals. 

Per una altra banda, penso que no només em servirà per a conèixer a les demés persones, sinó a jo mateixa. Crec que és el primer pas i el més important per a poder obrir-te al món i entendre als demés, estar bé amb tu mateix, conèixer-te, aprendre a controlar les teves emocions quan sigui necessari.

                                 Sa Caleta, Eivissa. 

Per a mi, aquesta fotografia reflexa la sensació i les emocions que em transmet aquesta assignatura. Primerament, sento tranquil·litat i inquietud alhora, ja que tinc uns coneixements, però l’horitzó no em deixa veure bé tot el que conec. Felicitat, perquè se que observant, escoltant i sentint aprendre molt, encara que se, que pel camí haure d’esquivar obstacles, els quals els veig reflexes en les passarel·les de fusta, però amb l’ajuda de les persones amb experiència i amb la força d’un mateix tot es pot superar.  

Al següent quadre, es divideixen les emocions en tres tipus i dins de cada una he posat una de les que a jo hem fa sentir aquesta nova assignatura:

EMOCIONS POSITIVES	EMOCIONS NEGATIVES	EMOCIONS AMBIGÜES
Felicitat, perquè penso que aquesta assignatura m’he aportarà noves maneres de pensar respecte a les demés persones, ja que si aprenc a controlar els meus sentiments i a obrir-me cap als demés serà molt més fàcil.	Inseguretat, perquè no sabia si anava a poder explicar com hem sentia i que pensava dels temes que anaven a treballar a classe, perquè penso que no és gens fàcil expressar els teus sentiments ja que no sempre tenim o utilitzem les paraules adequades.	Tranquil·litat / inquietud, perquè tinc ganes de veure les coses que aprendre, encara que de vegades hem costa molt expressar els meus sentiments ja que prefereixo guardar-me’ls per a mi i no involucrar a les demés persones. Però també soc fàcil a l’hora d’emocionar-me.

El segon dia de classe, el mestre ens va fer una pregunta: quines són per a vosaltres les emocions primàries, necessàries per a poder sobreviure? Quan vaig escoltar això lo primer que em va venir al cap va ser “amor/odi”, ja que l’amor cap a l’altre persona, per a mi és imprescindible, tant cap a la família, com als amics o la teva parella. Però es clar, com diu el refrany “de l’amor a l’odi només hi ha un pas”, per això també vaig pensar en l’odi. 

Encara que, no estava segura si això que jo creia era una emoció o un sentiment, tenia alguns dubtes. Per tant, la primera pregunta que m’havia de fer era: que són les emocions? Però tot i així, vaig seguir pensant i em va venir al cap una altra emoció, l’alegria, perquè crec que és important ser feliç a la vida, gaudir d’ella, riure, però, sempre hi ha un” però”, també és important sentir tot el contrari, la tristesa. La gent pensa que aquesta és una emoció negativa i jo crec que no, crec que és necessària per a poder plantejar-te coses i aprendre d’ella.

A banda d’aquestes quatre emocions havia d’haver algunes més, per això el mestre ens va facilitar un article en el qual hi havia totes les emocions primàries explicades. Segons l’article les emocions primàries són aquelles que tenim des de que naixem, i l’objectiu d’aquestes és preservar l’espècie. 

A la següent imatge podem observar, en les cares dels ninots, les diferents emocions que existeixen, he senyalat les que segons l’article són les primàries:

http://www.medciencia.com/un-estudio-lo-confirma-los-hombres-no-entienden-las-emociones-de-las-mujeres/

L’espècie humana necessita la relació amb altres iguals, amb el món exterior. El desig d’unió interpersonal és l’impuls més poderós de l’home. És la passió més fonamental, la força que manté a l’espècie humana, a la família y a la societat. Per tant, sense amor la societat no podria subsistir. Hi ha dos tipus d’amor: 

· Amor immadur (unió simbiòtica): algú passa a convertir-se en una part d’altra persona, que es qui la dirigeix y la protegeix. 

· Amor madur: unió de dos persones amb la condició de que cada una preservarà la seva pròpia individualitat. 

La cura, la responsabilitat, el respecte i el coneixement són elements bàsics de l’amor dependents entre ells. 

La por és una emoció natural que ens serveix per a posar-nos en alerta en situacions amenaçadores, per protegir i garantir el benestar físic i psíquic de organisme. 

Normalment tothom veu la por com una emoció dolenta, que intenta evitar, però aquesta té aspectes positius ja que gràcies a ella podem protegir-nos, i tenir prudència i cautela quan convé. 

Un altra de les emocions és la ràbia, aquesta sol manifestar-se amb atacs d’ira, de fúria o d’empipament. Sol produir-se per alguna circumstancia que ha incomplit els nostres drets bàsics, la nostra autoestima o dignitat personal. 

La tristesa, la qual va ser una de les que jo vaig nombrar a dalt, es caracteritza per crear sentiments de neguit, angoixa, preocupació i pèrdua d'energia o de voluntat. Aquest sentiment poden venir donats per una pèrdua, una desgracia o una contrarietat que fan impossible la realització de desitjos o projectes. 

Per últim, la alegria, segons Marina (1999), és el compliment de les nostres expectatives, desitjos i projectes, i això ens provoca un sentiment positiu, un benestar físic o psicològic.

En marxa!!

Comencem un nou semestre i noves assignatures, es clar. Aquesta en especial hem dóna molta il·lusió, ja que és diferent a totes les demés, no és la típica de teoria i més teoria i després examen, sinó més bé pràctica. El meu grup i jo som les protagonistes, les que hem de fer una historia, que després amb esforç i molt de treball ensenyarem als nens, és a dir, hem de crear una obra de teatre, en la qual hi hagi uns decorats, unes cançons, balls i música.

Ara vos presentaré a totes les components del meu grup, i a jo també. En total som vuit persones. Cada una de nosaltres és l’encarregada d’un paper, encara que totes participem i donem la nostra opinió en tot moment.

Zineb - Directora d’escena.

Felisa - Directora musical.

Sol - Guionista.

Anabel - Decorats.

Maria - Vestuari.

Antonia - Música.

Paula - Maquillatge.

Nerea (jo) - Lletra.

La nostra companya Sol ens va proposar fer una obra amb llum negra. Aquesta llum dona un efecte molt curiós, encara que és difícil perquè fan falta uns colors especials perquè es vegi, però tot i així ens va agradar la idea i vàrem decidir fer una obra de teatre amb llum negra. Al següent vídeo podeu veure un poc l’efecte que dona aquesta llum amb diferents pintures de colors.

Després de decidir que volíem que en la nostra obra hi hagués llum negre, vàrem començar a pensar en la historia que volíem representar. La primera idea que ens va sorgir va ser la de un gos que es queia d’un vaixell i anava a parar a una illa deserta, on tenia que passar una sèrie de proves, una cadena de favors, fins que després, tots els animals als que havia ajudat, l’ajudaven a ell a tornar a casa seva. Però el mestre ens va fer enrere la historia, ja que deia que un gos era molt típic i sabia que podíem fer una historia molt més polida.    

Per tant, ens vàrem quedar sense historia perquè ens va dir que tornéssim a començar una altra i que no ens embusséssim en aquella. El que si que teníem clar, era que la nostra historia havia de tenir un valor educatiu, que ensenyes als nens algun valor, i també havia de tenir un conflicte.

Educació Artística i Estètica

En aquesta entrada he volgut pujar dues fotografies de dos treballs artístics que vaig realitzar a Educació Artística i Estètica. He escollit dues tècniques que hem treballat, una d'elles el traçat i l'altra la tempera. 

El dibuix del traçat, vaig començar a dibuixar l’home assegut a la cadira, però no el vaig finalitzar el mateix dia que el vaig començar, ja que aquest tipus de dibuixos em fan posar un poc nirviosa, perquè en comptes de fixar-me en les línies i deixar de banda la forma que té el dibuix, em fitxo més en que es paregui i això em dificulta estar relaxada i gaudir del que estic fent. 

Treballar amb aquest material, pintura, m’encanta, a més que em relaxar molt i fa que em concentri molt amb lo que estic fent. Pintar amb aquest tipus de material em fa desconnectar de tot el que em rodeja i potser per això m’agrada tant, ja que per a pintar es necessita molta d’atenció i concentració per a fer-ho bé, i a mi aquest tipus de tècnica m’ho fa sentir. 

En definitiva, m’ha agradat molt l’experiència d’aquesta assignatura, ja que he aprés a tenir paciència quan les coses no em surten i sobretot a intentar-ho i que no tot pot sortir tal com tu vols. Penso que tothom hauria de dedicar una estona del seu dia a pintar, ja sigui amb pintura, cera, tinta xina... de la manera que més li agradi i la relaxi, però tots necessitem poder desconnectar de la vida estressant que duem dia a dia.